Mozilla té un cicle de publicació molt ràpid per al Firefox. Les noves versions es publiquen cada sis o vuit setmanes i només es dona suport per a qüestions de seguretat a l'última versió . Això no s'adapta a tots els usuaris de manera que, cada 10 cicles, estan promovent una de les seves versions com a «Extended Support Release» (ESR) o “versió amb suport extès” que obtindrà actualitzacions de seguretat (però sense canvis funcionals) durant els següents 10 cicles (que cobreix una mica més d'un any).

Debian té les dues versions empaquetades. L'ESR, al paquet firefox-esr, s'utilitza per defecte ja que és l'única versió adequada per a Debian Stableamb el seu llarg període de suport (i fins i tot allà Debian hi ha d'actualitzar des d'una versió ESR a les següents diverses vegades durant un cicle de vida de Debian Stable). El Firefox “normal” està disponible al paquet firefox però només està disponible per als usuaris de Debian Unstable.

Abans de Debian Stretch, el Firefox i el Thunderbird no hi eren presents. El paquet iceweasel contenia Iceweasel, que bàsicament era el Firefox amb un altre nom.

La raó d'aquest canvi de nom va ser el resultat de les normes d'ús imposades per la Fundació Mozilla en la marca registrada Firefox™: qualsevol programari anomenat Firefox havia d'utilitzar el logo i les icones oficials del Firefox. No obstant això, com que aquests elements no són publicats sota una llicència lliure, Debian no va poder distribuir-los en la seva secció main. En lloc de moure tot el navegador a non-free, el mantenidor del paquet decidí utilitzar un nom diferent.

Per raons similars, el client de correu electrònic Thunderbird™ va ser reanomenat com a Icedove de manera similar.

Actualment, el logo i les icones es distribueixen sota una llicència de programari lliure i Mozilla reconeix que els canvis fets pel projecte Debian respecten la seva llicència de marca, de manera que Debian pot tornar a distribuir les aplicacions de Mozilla usant el nom oficial.

Netscape Navigator era el navegador estàndard quan la web va començar a arribar a les masses, però va perdre terreny quan Microsoft va incloure Internet Explorer amb Windows i va signar contractes amb fabricants d'ordinadors que els prohibien preinstal·lar el Netscape Navigator. Davant d'aquest fracàs, Netscape (l'empresa) va decidir “alliberar" el codi font, publicant-lo sota una llicència lliure, per donar-li una segona vida. Aquest va ser el començament del projecte Mozilla. Després de molts anys de desenvolupament, els resultats són més que satisfactoris: el projecte Mozilla va portar un motor de representació HTML (anomenat Gecko) que es troba entre els més conformes amb l'estàndard. Aquest motor de representació és en particular utilitzat pel navegador Mozilla Firefox, que és un dels principals navegadors.